Anna Capacés Giné

Projecte de dibuix expandit. Exploració Artística.

ESCULTURA INTERACTIVA

El projecte en el qual estic investigant es tracta d’un conjunt de peces d’argila blanca de diferents formes agrupades en famílies. Aquesta col·lecció és fruit d’un accident en trencar-se en diferents parts una escultura abans de ser cuita.

          

Gràcies a aquest desperfecte he descobert les diverses formes, punts de vista i composicions que les peces independents poden oferir quan interaccionen entre elles.

Les peces trencades han servit de model. El següent pas ha estat esculpir i polir una per una i fer-ne de noves procurant establir una comunicació viva amb el material, les formes i els buits.

He fet proves d’equilibri jugant amb la sobre-posició de les peces, tenint en compte que els formats siguin compatibles i puguin sostenir-se entre elles.

Les diferents peces independents amb una estètica neutra i sinuosa fan possible que la composició es transformi sempre que s’interfereixi amb un canvi de posició donant lloc a múltiples possibles dissenys abstractes. 

Així, doncs, l’escultura permet un tracte participatiu. Serà l‘espectadora qui en moure les peces conclourà la posada en escena de l’escultura fins a ser novament manipulada per altri. 

Aquestes formes neutres es combinen per recordar-nos que constantment prenem decisions i ens modifiquem per adaptar-nos al transcurs canviant i inevitable de la vida i que els objectes, espais o persones que ens envolten són influenciats directament per les nostres accions. A més, el material ceràmic ens convida a fer-ho amb consciència, cura i atenció.

     

 

 

 

 

 

La manera de socialitzar el projecte tant pot ser públic com privat:

En l’àmbit públic plantejo l’exposició de les peces en un espai de caràcter artístic, sense protecció i amb taules de l’alçada adequada per convidar al públic a què les toquin, les moguin, juguin i generin noves formes, nous dibuixos.

Aquest projecte pretén fomentar la creativitat amb la interacció amb les peces d’argila, i l’argila ja cuita esdevé ceràmica, així que, necessita d’una manipulació pausada i atenta. Per aquests motius crec en que l’aportació d’aquests tipus de projectes poden ser ben rebuts a tallers a geriàtrics, escoles, centres d’acollida, etc.

O de caràcter privat, on la convivència amb la peça és més íntima i de llarga durada. En qualsevol moment l’usuari o usuària pot modificar l’estructura i generar-ne una altra.

Referents: 

                                                          Human Concretion, Jean Arp.1935.

                                         

                              Escultura de tres peces: Vèrtebres, Henry Moore. 1968-69.

 

                                                                   Tangram

 

 

Enllaç per copiar al navegador:

https://www.canva.com/design/DAGg4fF99sk/CAQ3hl6AR1W8uP_3YqIyYg/edit?utm_content=DAGg4fF99sk&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Enllaç per copiar a la barra del navegador:

https://www.canva.com/design/DAGgYru0ndA/IkwjosXgWqh1v2U0roNCpA/edit?utm_content=DAGgYru0ndA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

---

 

 

 

https://www.canva.com/design/DAGbCpaLcK0/aMCZ6Yko3GRhVaeEpygpeA/edit?utm_content=DAGbCpaLcK0&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

 

Ara mateix tinc tres propostes compositives:

1: Vertical, amb traços i línies corbes de diferents mesures i colors que ajuden a compensar el pes de la figura.

D’aquesta manera el quadre és viu, té moviment i m’agradaria aconseguir que soni la música! -Això em sona massa pretensiós i tinc por de no arribar a trobar la manera i que finalment semblin simples taques decoratives.

Canvi de colors amb l’editor del mòbil a una paleta reduïda. Treure colors i definir-los harmonitza la composició i no la fa tant caòtica i la mirada es passeja amb més facilitat.

 

2: Horitzontal. Figura centrada. Trobo que aquesta composició no dona tant moviment com l’altra i és més estàtica.

Les taques i els traços tenen una expressió que m’interessa seguir explorant.

 

3: Paleta de colors reduïda, sense taques ni traços. Modificant el negre! Més tirant a marró integrant-lo amb el grog i el rosa.)

Hola, Glòria,

Torno al llapis.

He practicat força el dibuix i ja el puc fer ràpidament.

Per tal de compensar el pes dels elements del quadre he tornat a esbossar amb el traç lleuger , tal i com em vas indicar .

Per una banda he afegit un disc a la tapa i he deixat anar el llapis i crec que amb el canvi de forma de les línies , -de rectes i en una direcció a corbes i cap a totes direccions-, s’equilibra bastant i entra també més en diàleg amb la forma rodona del disc.

Hola, Glòria,

He intentat seguir els teus comentaris: el color negre i les taques dels traços.

 

Jo trobo que per una banda he de treballar el fons , que no sigui un grog plà.

Que potser la part inferior pesa massa i no hi ha cap element que la compensi per d’alt.

Treuria les taques del disc.

I afinaria la paleta de colors.

 

Per tal de donar moviment a la pintura i compensar el pes he fet pinzellades ràpides de colors.

He introduït el color negre per pujar la intensitat i donar més protagonisme a l’objecte. Amb l’editor del mòbil he pujat els càlids.