Projecte de dibuix expandit. Exploració Artística.

ESCULTURA INTERACTIVA

El projecte en el qual estic investigant es tracta d’un conjunt de peces d’argila blanca de diferents formes agrupades en famílies. Aquesta col·lecció és fruit d’un accident en trencar-se en diferents parts una escultura abans de ser cuita.

          

Gràcies a aquest desperfecte he descobert les diverses formes, punts de vista i composicions que les peces independents poden oferir quan interaccionen entre elles.

Les peces trencades han servit de model. El següent pas ha estat esculpir i polir una per una i fer-ne de noves procurant establir una comunicació viva amb el material, les formes i els buits.

He fet proves d’equilibri jugant amb la sobre-posició de les peces, tenint en compte que els formats siguin compatibles i puguin sostenir-se entre elles.

Les diferents peces independents amb una estètica neutra i sinuosa fan possible que la composició es transformi sempre que s’interfereixi amb un canvi de posició donant lloc a múltiples possibles dissenys abstractes. 

Així, doncs, l’escultura permet un tracte participatiu. Serà l‘espectadora qui en moure les peces conclourà la posada en escena de l’escultura fins a ser novament manipulada per altri. 

Aquestes formes neutres es combinen per recordar-nos que constantment prenem decisions i ens modifiquem per adaptar-nos al transcurs canviant i inevitable de la vida i que els objectes, espais o persones que ens envolten són influenciats directament per les nostres accions. A més, el material ceràmic ens convida a fer-ho amb consciència, cura i atenció.

     

 

 

 

 

 

La manera de socialitzar el projecte tant pot ser públic com privat:

En l’àmbit públic plantejo l’exposició de les peces en un espai de caràcter artístic, sense protecció i amb taules de l’alçada adequada per convidar al públic a què les toquin, les moguin, juguin i generin noves formes, nous dibuixos.

Aquest projecte pretén fomentar la creativitat amb la interacció amb les peces d’argila, i l’argila ja cuita esdevé ceràmica, així que, necessita d’una manipulació pausada i atenta. Per aquests motius crec en que l’aportació d’aquests tipus de projectes poden ser ben rebuts a tallers a geriàtrics, escoles, centres d’acollida, etc.

O de caràcter privat, on la convivència amb la peça és més íntima i de llarga durada. En qualsevol moment l’usuari o usuària pot modificar l’estructura i generar-ne una altra.

Referents: 

                                                          Human Concretion, Jean Arp.1935.

                                         

                              Escultura de tres peces: Vèrtebres, Henry Moore. 1968-69.

 

                                                                   Tangram